El llibre Vermell de mOntserrat
Considerat un dels violinistes més solvent, arriscat i reconeguts alhora de l’actualitat proposa un nou espectacle que té previst presentar l’últim trimestre del 2026.
L’espectacle
Partint d’una obra ven coneguda el violinista vol dur-la al seu terreny fent-ne la seva pròpia interpretació i arranjaments i per tant amb un tractament musical a cavall de la tradició el jazz i la música contemporània La formació bàsica és la de quintet amb veu El directe tindran un tractament acurat i es buscarà que la música es vegi complementada amb un duet de dansa, i en el que una subtil escenografia i un disseny de llums molt acurat.
Descripció
Reinterpretació lliure i personal del cançoner medieval del Llibre Vermell de Montserrat. Montserrat és una singular i icònica muntanya, de formacions rocoses amb formes extravagants, que s’eleva imponent als afores de la ciutat de Barcelona. En aquesta muntanya s’hi troba el Monestir de Montserrat, una abadia benedictina, de la qual aquest 2025 es celebra el mil·lenari de la seva fundació. La Moreneta, la Mare de Déu de Montserrat, és la patrona de Catalunya, i Montserrat el centre espiritual més important del país des de fa molts segles. En poc temps el lloc es va popularitzar, convertint-se en punt important de pelegrinatge espiritual dins l’Europa medieval. La barreja d’un espai natural de bellesa singular amb un patrimoni espiritual ancestral han fet de Montserrat i el seu Monestir un lloc especial, únic i sagrat. Un dels tresors més interessants que ens ha deixat Montserrat és el Llibre Vermell, un còdex del segle XIV integrat per diversos textos de temàtica religiosa, escrit pels monjos de l’època.
Una de les seves parts més destacades és un petit cançoner conformat per deu composicions vocals, la majoria amb lletres dedicades a la Mare de Déu i en diversos idiomes (llatí, català i provençal). Els pelegrins, per passar l’estona durant les seves visites a Montserrat, tenien per costum cantar i ballar; de vegades aquests cants i danses eren profans, pel que podien no ser prou dignes o decorosos. És per això que les músiques del Llibre Vermell van ser recollides i/o escrites, de manera anònima, pels monjos, com una proposta més adequada a la sacralitat del lloc. La música del Llibre Vermell va romandre bastant oblidada durant segles i no va ser fins a finals del segle XIX que alguns estudiosos van començar a investigar-la.
No va ser fins a la segona meitat del segle XX que alguns músics van començar a interpretar-la, entre d’altres Jordi Savall, un dels personatges més importants en la seva recuperació i popularització. Gràcies a això, actualment és un dels repertoris més coneguts dins de l’àmbit de la música
medieval. Tot i així, no és massa conegut pel públic no especialitzat ni per la comunitat musical en general, fins i tot a Catalunya.
Apel·les Carod és violinista especialitzat en jazz, però la seva música sempre beu d’altres estils, sobretot de la música d’arrel mediterrània i la música clàssica. Tot i no haver-se format com a intèrpret en música antiga, n’és molt aficionat com a oient i ha anat desenvolupant un apreci especial cap al repertori del Llibre Vermell. Des de principis de 2025 ha iniciat el projecte d’adaptació d’aquestes composicions cap al seu estil propi, que segueix l’estela del seu primer disc com a líder, “Abismes i flors”, del 2023. Conformat per vuit composicions pròpies en formació de quartet (bateria, contrabaix, piano i violí), i inspirat en la relació entre natura/paisatges i emocions humanes, “Abismes i flors” beu bastant del jazz contemporani nòrdic, amb una sensibilitat minimalista i colorista pel que fa als arranjaments i una predilecció pel lirisme melòdic, amb la voluntat de fer del violí una veu amb tota l’expressivitat humana.
Amb el projecte Carod vol fer un pas més en aquest línia, expandint a la instrumentació alguns sintetitzadors i una veu femenina. Així, la formació passaria de quartet a quintet, guanyaria en profunditat i textures gràcies als sintetitzadors, i passaria a tenir dues veus melòdiques per poder cantar les lletres i “cantar” les melodies de les cançons Montserratines. Les peces del Llibre Vermell presenten importants contrastos estilístics.
Hi trobem tant polifonia com monodia, estils més antics i més nous, i influències més sacres o d’altres més populars. La bellesa d’aquest repertori emana de la seva pròpia senzillesa, i això és el que sí que comparteixen totes les seves peces; una senzillesa austera i sense pretensions.
Els arranjaments de Carod volen mantenir aquesta essència, però alhora portar-la cap a una estètica personal i contemporània. Agafant aquesta música medieval com a element de partida per, a través d’una nova mirada i una nova instrumentació, transformar-la en quelcom que podria haver estat creat en l’actualitat, i que pugui interpel·lar i commoure qualsevol oient, especialitzat o no, creient o ateu.
Igual que Apel·les Carod, tots ells s’han format i són actius en el jazz, però tenen un clar interès i sensibilitat per altres músiques, sobretot les d’arrel, impulsant i formant part de projectes en els que la tradició es fusiona amb altres estils, com l’Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya, Libérica, Los Aurora, Marala, Carles Dénia, Magalí Sare,