Èric Vinaixa
1/2 LES MIL CARES DE LA NIT
És el setè disc (cinquè en solitari) de l'Èric Vinaixa, on reafirma el seu segell propi a l'hora d'escriure, produir i interpretar la seva música.
Si el seu estil personal beu del pop més melòdic, del rock més lasciu, del soul més emotiu, de la cançó d'autor més íntima, del R'n'B amb més groove i de la música clàssica més elaborada, aquest nou disc va més enllà del seu habitual preciosisme, ple de textures, matisos i colors, per arribar a noves sonoritats, tant en la forma com en el contingut. I si (com diu el títol del disc) la nit té mil cares, cada cançó conté la paraula "nit" en algun dels seus múltiples contextos.
L'univers Vinaixa segueix expandint-se amb 12 temes que tenen identitat pròpia, que són el reflex d'un artista implicat amb la seva obra i que es submergeix en la seva música com a vehicle d'expressió vital.
2/2 ÈRIC VINAIXA EN POESIA
Un viatge musical i poètic per la increïble vida de Roc Llop
Les cançons i la sensibilitat d'Èric Vinaixa acompanyen els versos i la sorprenent vida del miravetà Roc Llop, anarquista, mestre, poeta, exiliat i supervivent dels camps de concentració nazis. Un espectacle que reivindica l'obra i la força vital de Llop i el seu amor per Miravet i Catalunya.
Un excel·lent treball de l’Èric que partint d’una referència concreta ens obre les portes a situacions paral·leles que es van viure per tot el territori i que per tant acaba sent un homenatge a tots aquells que, tot i el patiment, amb l’amor a la terra i a la cultura no es van deixar vèncer,.
És el setè disc (cinquè en solitari) de l'Èric Vinaixa, on reafirma el seu segell propi a l'hora d'escriure, produir i interpretar la seva música.
Si el seu estil personal beu del pop més melòdic, del rock més lasciu, del soul més emotiu, de la cançó d'autor més íntima, del R'n'B amb més groove i de la música clàssica més elaborada, aquest nou disc va més enllà del seu habitual preciosisme, ple de textures, matisos i colors, per arribar a noves sonoritats, tant en la forma com en el contingut. I si (com diu el títol del disc) la nit té mil cares, cada cançó conté la paraula "nit" en algun dels seus múltiples contextos.
L'univers Vinaixa segueix expandint-se amb 12 temes que tenen identitat pròpia, que són el reflex d'un artista implicat amb la seva obra i que es submergeix en la seva música com a vehicle d'expressió vital.
2/2 ÈRIC VINAIXA EN POESIA
Un viatge musical i poètic per la increïble vida de Roc Llop
Les cançons i la sensibilitat d'Èric Vinaixa acompanyen els versos i la sorprenent vida del miravetà Roc Llop, anarquista, mestre, poeta, exiliat i supervivent dels camps de concentració nazis. Un espectacle que reivindica l'obra i la força vital de Llop i el seu amor per Miravet i Catalunya.
Un excel·lent treball de l’Èric que partint d’una referència concreta ens obre les portes a situacions paral·leles que es van viure per tot el territori i que per tant acaba sent un homenatge a tots aquells que, tot i el patiment, amb l’amor a la terra i a la cultura no es van deixar vèncer,.
Èric Vinaixa, cantant, músic, compositor i productor (Barcelona, 11 de Juliol de 1977), fill de Miravet, comença a estudiar música als 6 anys i, un any més tard, a tocar instruments, progressivament, en funció del moment que viu (acordió, bombardí, fiscorn baix, trombó de pistons, trombó de bares) fins a arribar al seus instruments principals, guitarra, piano i veu.
Comença a escriure ben aviat, influït per la música que el fa despertar i que li marca el camí. A partir dels 15 anys entra a formar part en diferents bandes, escrivint el seu propi material com a part del repertori, i col·laborant en diversos projectes, tant en directe com a l’estudi.
Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos enregistrats, “Temps Millors” (PICAP, 2005) i “Mama” (PICAP, 2008). Amb Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d’acumular diversos premis, com “Gamarock” o “En Potència” de Catalunya Cultura, fins a rebre el DISC CATALÀ DE L’ANY 2005, que atorga anualment Ràdio4, pel seu primer treball “Temps Millors”. Actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música de Barcelona, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock ) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05), sempre amb una posada en escena carregada de força i energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta.
A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat “Llarga vida al Rock’n’Roll”. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Ciemfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc “Història de Catalunya en cançons 2.0” (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i espots publicitaris.
Al Desembre del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, “La famosa gemma de Galveston”, que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons.
Al 2011 participa en el disc de “La Marató de TV3” amb el tema “La clau de tot ets tu”, una versió del “While you see a chance” d’Steve Winwood. El disc ven més de 170.00 còpies.
A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema “Escac i mat” com a part de la B.S.O de la pel·lícula “Any de Gràcia”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno. I participa en el disc de “La Marató per la pobresa”.
L’estiu del 2013 surt al mercat el seu segon treball en solitari, “Insinuacions” (Picap, 2013). Un disc també escrit, arranjat i produït per ell, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera artística. Amb col·laboracions de luxe com la Mercè Martínez, Roger Julià, Ramon Aragall, Albert Cariteu o Joan Palet. A l’Octubre presenta el videoclip del seu primer senzill “Suplicava la reina”, on hi intervenen Andrea Montero i Alba Ribas, entre d’altres.
El concert de presentació del disc es celebra el 8 de febrer de 2014 a la sala Luz de Gas de Barcelona, amb un ple absolut. Amb aquest disc passa per llocs de prestigi, com El Teatre Grec, l’Antiga Fàbrica Damm o el Palau Robert de Barcelona. L’estiu d’aquest mateix any produeix el primer treball en solitari de Sendra, “Sóc” (Right here right now, 2015). Un disc on, a part d’encarregar-se de la producció musical i dels arranjaments, també hi enregistra gran part dels instruments (guitarres elèctriques i acústiques, pianos, orgues, acordions, percussions menors), de les veus i hi participa activament en la composició de les lletres.
Comença a escriure ben aviat, influït per la música que el fa despertar i que li marca el camí. A partir dels 15 anys entra a formar part en diferents bandes, escrivint el seu propi material com a part del repertori, i col·laborant en diversos projectes, tant en directe com a l’estudi.
Des de 2002 lidera el grup de rock Rodamons, amb qui té 2 discos enregistrats, “Temps Millors” (PICAP, 2005) i “Mama” (PICAP, 2008). Amb Rodamons comença a guanyar ressò mediàtic després d’acumular diversos premis, com “Gamarock” o “En Potència” de Catalunya Cultura, fins a rebre el DISC CATALÀ DE L’ANY 2005, que atorga anualment Ràdio4, pel seu primer treball “Temps Millors”. Actua en les principals sales catalanes (com Bikini o Luz de Gas), al Palau de la Música de Barcelona, televisions i radios, en festivals de renom (com el Senglar Rock ) o a les Festes de la Mercè de Barcelona i, fins i tot, al Camp Nou (en els actes de celebració del títol de Lliga 2004-05), sempre amb una posada en escena carregada de força i energia, seguint els patrons de les bandes de rock dels setanta.
A partir del 2006, comença els seus projectes en solitari, tocant en diferents clubs, pubs, locals i petits teatres, normalment sol, acompanyat només de la seva inseparable guitarra Tanglewood, oferint un repertori que es deixa portar pel moment, a cavall dels clàssics que l’han protegit des petit i de la seva pròpia música, en un espectacle anomenat “Llarga vida al Rock’n’Roll”. En solitari també ha voltat pel món oferint concerts a llocs insòlits com Japó (Tokyo), Cuba (Ciemfuegos, Santa Clara, La Habana), Tailandia (Chiang Mai) o la República Txeca (Praga). Ha participat en el disc “Història de Catalunya en cançons 2.0” (PICAP, 2009), juntament amb d’altres músics de parla catalana. Des de 2007 també escriu, coordina i produeix diferents músiques per a bandes sonores i espots publicitaris.
Al Desembre del 2010 presenta el seu primer disc en solitari, “La famosa gemma de Galveston”, que ofereix un registre més íntim al que ens té acostumats a veure amb Rodamons.
Al 2011 participa en el disc de “La Marató de TV3” amb el tema “La clau de tot ets tu”, una versió del “While you see a chance” d’Steve Winwood. El disc ven més de 170.00 còpies.
A principis del 2012, el director de cinema Ventura Pons utilitza el tema “Escac i mat” com a part de la B.S.O de la pel·lícula “Any de Gràcia”, protagonitzada per Rosa Maria Sardà, Oriol Pla, Santi Millan i Amparo Moreno. I participa en el disc de “La Marató per la pobresa”.
L’estiu del 2013 surt al mercat el seu segon treball en solitari, “Insinuacions” (Picap, 2013). Un disc també escrit, arranjat i produït per ell, que marca un punt d’inflexió en la seva carrera artística. Amb col·laboracions de luxe com la Mercè Martínez, Roger Julià, Ramon Aragall, Albert Cariteu o Joan Palet. A l’Octubre presenta el videoclip del seu primer senzill “Suplicava la reina”, on hi intervenen Andrea Montero i Alba Ribas, entre d’altres.
El concert de presentació del disc es celebra el 8 de febrer de 2014 a la sala Luz de Gas de Barcelona, amb un ple absolut. Amb aquest disc passa per llocs de prestigi, com El Teatre Grec, l’Antiga Fàbrica Damm o el Palau Robert de Barcelona. L’estiu d’aquest mateix any produeix el primer treball en solitari de Sendra, “Sóc” (Right here right now, 2015). Un disc on, a part d’encarregar-se de la producció musical i dels arranjaments, també hi enregistra gran part dels instruments (guitarres elèctriques i acústiques, pianos, orgues, acordions, percussions menors), de les veus i hi participa activament en la composició de les lletres.
Rodamons. Temps millors - Picap, 2005
Rodamns. Mama - Picap, 2008
La famosa gemma de Galveston - Picap, 2011
Insinuacions - Picap, 2013
Caos a mig camí - Picap, 2017
La Més Bonica Història - Picap, 2020
Les mil cares de la nit - Picap 2023
Formació
Les mil cares de la nit
Èric Vinaixa - veus, piano, guitarres acústica i elèctrica, kazoo i trombó
Marc Sendra - baix, clarinet, veus
Gerard Masip - bateria
Julio Pérez - teclats i veus
Albert Greenlight - guitarra elèctrica
------------
Producció: Èric Vinaixa
Disseny gràfic: Josep Sendra
Fotografia: Pep Daudé
Logo: Àlex Ramon Mas
Llarga vida al Rock'n'roll
Èric Vinaixa - veu i guitarra acústica
Jordi Vilà - bateria
Carles Casanova - guitarra elèctrica
Rider
Web propi
Xarxes socials
Properes Actuacions
24/11/24
15:30
FALSET
Pavelló Poliesportiu
Jornada Barreres Fora